Miri on miri, veig morir el temps.
Sóc un estany d'aigües tranquiles,
banyat pel sol d'una tarda hivern.
Miri on miri, veig morir el temps.
Sóc una roca que es manté inerta,
sota una ombra que no sap d'on prové.
Miri on miri, veig morir el temps.
Sóc un arbre amb les branques nues,
vaig perdre les fulles, mai les recuperaré.
I sento que s'acosta el moment,
quan la foscor de la nit caigui,
probablement desapareixeré.
Però quina importància té per mi el temps,
quan sé que demà hi tornaré a ser?
Sóc un estany d'aigües tranquiles,
banyat pel sol d'una tarda hivern.
Miri on miri, veig morir el temps.
Sóc una roca que es manté inerta,
sota una ombra que no sap d'on prové.
Miri on miri, veig morir el temps.
Sóc un arbre amb les branques nues,
vaig perdre les fulles, mai les recuperaré.
I sento que s'acosta el moment,
quan la foscor de la nit caigui,
probablement desapareixeré.
Però quina importància té per mi el temps,
quan sé que demà hi tornaré a ser?
Natura morta, per DaKid_A
5 comentaris:
Ostres!!
Felicitats! És un poema fantàstic!!
Molt maco, molt! Felicitats, t'ha quedat rodó!
Un poema molt inspirat! És com si els versos et portessin ells solets a través de les estrofes. Felicitats!
Merci!
No estava gaire conveçut d'haver triat be les paraules per expressar-me, pero veig que l'acollida ha estat bona :D
Genial! Molt bo, company! Fantastic!!
Felicitats!!
Publica un comentari a l'entrada