Llarga vida als Kaiser!

La cita: El passat dijous 24 de Març.

La Yrun i jo ens disposem per a veure un dels concerts més moguts de la temporada, els majestuosos Kaiser Chiefs! Sense gairebé temps ni per comprar un parell de camisetes, ens adentrem al Espacio Movistar que ens mostra una estructura tan futurista com freda, sense el caliu que s'acostuma a respirar a les sales de concerts (A mi que no em toquin la Razz, eh?). Tot i així, a la sala no hi cabia ni una agulla, i el concert estava a punt de començar.

No dubtem ni un instant en sentir la que seria el primer gran himne de la nit, Everyday I Love You Less And Less! I ens adentrem entre la multitud mentre ens posem les camisetes i carreguem amb les voll damms que haviem colat d'estrangis al recinte. Un cop ben situats, ens quedem atònits del bon directe que té el grup, i en fer un cop d'ull a la resta d'assistents, comprenc que no sóm els únics impressionats...


Però l'espectacle contínua, i la següent cançó en sonar seria Heat Tides Down, una de les preferides de la Yrun. La festa es comença a animar, però el públic necessitava una espurna per encendre's. El vocalista Ricky Wilson es mostrava plenament predisposat a fer passar una bona estona corejant Ruby amb uns seguidors que a hores d'ara encara es mostraven tídims. La flama però es va encendre instants després, amb la posada en escena de la ja mítica Na Na Na Na Naa. Des de la primera nota el públic es va volcar, fou una de les més aclamades: les mans enlaire, els crits al cel i la lògica ovació en acabar la cançó.

A partir d'aquí, el concert va anar sobre rodes. Va haver-hi temps per a tot, un moment per a la nostàlgia amb I Can Do It Without You, instants per al record amb Modern Way o d'altres divertits amb Everything Is Average Nowadays.

Fins i tot vam tindre una grata sorpresa quan en un descuit, el cantant va aparèixer sobre la barra que teniem a escassos metres, va fer un glop de cada got que va passar per les seves mans i va retornar a l'escenari surfejant per sobre d'uns fans que s'amuntonaven per tocar amb les mans el seu ídol.



I per fi va arribar el torn d'un dels altres himnes de la nit (el meu preferit). Ni més ni menys que I predict a riot. Sobren les paraules, fou tot un clam. Els peus s'allunyaven del terra amb força per no tornar a trepitjar-lo fins que no acabés la cançó, les mans ben amunt, buscant el sostre d'un Espacio Movistar que va trontollar per uns instants...

Després d'una memorable Retirement i d'un petit descans, enfilavem la recta final del concert. Les escollides per a l'ocasió foren The Angry Mob i Oh My God. Abans però, vam poder gaudir d'un petit número de magia d'en Ricky, quelcom inusual en un concert, que va fer exclamar a un públic que en volia més, molt més.


Així que al ritme de "Oh my god I can't believe it, I never been this far away from home", ens despediem d'uns Kaiser Chiefs que van fer ús del seu millor repertori i de la bona forma física del grup. Ens emportavem un gran record del concert, a més d'un parell de souvenirs: la Setlist del concert i la púa del guitarrista!

You're now a proud owner of a Kaiser Chiefs set list! :D